Olívia i olé!

La mare de l'Olívia, que és una nena mooolt petitona, necessitava una bossa per penjar a la paret al costat del canviador i poder-hi llençar la roba bruta de la petita. Després de pensar-hi força he fet aquesta bossa que es pot fixar amb quatre ganxos i que és prou rígida com per no deformar-se amb el pes de la roba que hi anirà a dins. L'única consigna que tenia és que no fos rosa.

Espero que li agradi a l'Olívia aquesta bossa tan flamenca!!

* Per fer el biaix he utilitzat un estri de la casa clover que permet convertir fàcilment qualsevol roba a la forma d'un biaix com els que es compren a les merceries de forma que es pot cosir i treballar còmodament. Tenia moltes ganes de fer-lo servir i he de dir que el resultat m'agrada molt (jo he utilitzat aquests topets petits) i crec que li donaré força sortida. Realment aquestes pijades clover són una passada, també tinc una peça per fer yo-yos, aviat penjaré un post perquè em volta pel cap un petit projecte amb yo-yos...

Al tantu que va de cantu!!

Estic mirant d'obrir noves vies de negoci i explorant nous mercats. En aquest cas, dos models d'excepció lluint collarets Filparranda en la primera incursió masculina dels meus complements. No sé si acabaran de funcionar els collarets per home, tinc els meus dubtes...

Receptes contra la crisi (I)

El llibre d'Aldous Huxley Un Món Feliç parlava d'una societat sedada per una droga anomenada soma. El meu Món Feliç no té res a veure amb drogues, és un lloc on les persones intenten estar contentes, diuen bon dia als seus companys de taula, intercanvien un petit diàleg amb el quiosquer a qui compren el diari i miren d'arrencar-li un somriure (jo ho vaig aconseguir a força de molts esforços amb el quiosquer més malcarat de tot Barcelona, yes we can!) i es fan un petó per desitjar-se bona nit. El meu Món Feliç és un lloc on hi ha racons com aquesta botiga de llanes que vaig descobrir a Lisboa, mil colors endreçats segons la seva composició comformen aquest petit univers on és impossible estar de mal humor.

Lila és el color (I)

Aquesta bossa tan xula patró de la Laura és la meva darrera feina, de fet feia dies que l'havia acabat però em vaig quedar una mica aturada amb les nanses... En realitat és força senzilla de fer, l'única llauna és esquinçar les robes i anar unint-les per aconseguir un cabdell que anirem treballant amb un ganxet de mides descomunals.

Ha nascut la Verònica!

I per celebrar-ho li he fet aquesta samarreta que li donaré a la seva àvia. Espero que li agradi!
*Perdó per la foto, és horrorosa...

I la Bibi 30!

Està vist que la cosa va de cumples últimament... Per l'aniversari de la Bibi, que va ser dissabte passat vaig fer aquesta samarreta. Vaig utilitzar el paper termoadhesiu per enganxar les estrelles i les vaig acabar de fixar cosint el perímetre amb la màquina. Fins ara ho havia fet sempre a mà però realment a màquina és més ràpid i queda molt bé. Per fer les lletres vaig utilitzar punt de tija. Apa, doncs aquí queda una idea per fer un regalet personal, fet a casa i no massa complicat.

L'Anna ja té 11 anys!!

I per celebrar-ho llueix amb orgull el collaret que li ha regalat el seu pare. A més, l'Anna s'ha convertit en la distribuïdora oficial de FILPARRANDA a Lleida i comarques. Un petonet per aquesta noieta tan guapa!!!