La vie en rose! (III)

Aquest xal és la meva darrera obra i només d'estrenar-lo li ha sortit una admiradora que molt em temo que acabarà sent-ne la propietària. Com he vist que em serà útil per aquest estiu i que es pot adaptar a qualsevol panxa sigui quina sigui la seva mida ja n'he començat un altre d'un altre color.

Tapar forats

Sí, allò que tothom diu quan li toca la loteria doncs jo ho he hagut de fer quan hem despenjat un artilugi absolutament inútil que només emprenyava a la nostra bonica cuina. Quatre forats horrorosos que ara ja no es veuen perquè aquest quadres els camuflen, a grans mals grans solucions!

La vie en rose! (II)

La millor manera de començar el cap de setmana, llevar-se ben aviat i esmorzar un batut de maduixa i uns espaguetis de color rosa que va agafant forma de xal. Ben aviat espero poder-lo tenir acabat i m'ajudi a combatre els punyeters aires condicionats que s'entesten en congelar-me cada estiu!!



I per continuar amb la dinàmica rosa, li vull desitjar molta, molta sort a la Rossi que avui té un examen important i com la conec sé que estarà molt nerviosa!!! Ànims!!! Q

Ara que fa calor, un cobrellit!

Molt bé, porto segles sense actualitzar (ja ho sé maria!!!!), és que no estic massa treballadora últimament... Però mitjançant un tractament de xoc i ajut per part de la Laura (sobretot en les transaccions internacionals i altres assumptes tecnològics com el seu domoni d'excel) m'he decidit a fer un cobrellit pel bebé. Encara no està del tot acabat però la part més dura sí.

L'osset avorrit

Oi que fa cara d'avorrir-se aquest osset? és perque que espera tenir un company de jocs!


És el meu primer amigurimi i estic contenta perquè pensava que seria molt més complicat! Gràcies Lauretis per les lliçons!!

Només dues paraules: IM PRESENTABLE!!

D'acord fa segles que no actualitzo, accepto les bronques, però això no és el pitjor, el més greu és que també havia desatès les comandes. Per fi he posat remei a aquesta falta imperdonable i he fet un braçalet que farà conjunt amb el regal de Nadal (!!) que l'Adelaida i havia fet a la seva germana.

Nunca es tarde si...

Apa que porto una ganduleria a sobre que fa por. Fa més d'un mes que no actualitzo i la veritat és que em cau la cara de vergonya però és que aquest 2009 m'ha portat canvis en molts àmbits, sobretot en el professional, i les noves ocupacions no em permeten fer tantes cosetes com abans. Les noves rutines prenen espai a les antigues ocupacions i fins que no aconsegueixi que tot torni a encaixar doncs aniré una mica de crani.
Deixo aquí una foto d'un coll que vaig fer fa segles!