6 de nov. 2008

Receptes contra la crisi (I)


El llibre d'Aldous Huxley Un Món Feliç parlava d'una societat sedada per una droga anomenada soma. El meu Món Feliç no té res a veure amb drogues, és un lloc on les persones intenten estar contentes, diuen bon dia als seus companys de taula, intercanvien un petit diàleg amb el quiosquer a qui compren el diari i miren d'arrencar-li un somriure (jo ho vaig aconseguir a força de molts esforços amb el quiosquer més malcarat de tot Barcelona, yes we can!) i es fan un petó per desitjar-se bona nit. El meu Món Feliç és un lloc on hi ha racons com aquesta botiga de llanes que vaig descobrir a Lisboa, mil colors endreçats segons la seva composició comformen aquest petit univers on és impossible estar de mal humor.

21 comentaris:

Belén ha dit...

és aquesta actitud optimista i vital que fa que m'encanti ser amiga teva!
sempre aconsegueixes arrencar-me un somriure... inclús en els pitjors moments!
ets única.

petons

Lua ha dit...

Queta, quin post... M'has fet posar la pell de gallina i tot! Ets genial! M'encanta, igual que la Belén, aquesta teva actitud... te l'envejo.
petunicus

Ventura ha dit...

La Queta és cosa fina.

la maria ha dit...

Titi, ets un solete, i si jo fos el teu quiosquer malcarat només de veure't ja faria un somriure d'orella a orella!

En el meu món feliç et veuria cada dia ni que fos una estoneta perquè em fessis pessigolletes petites i mimitos al cap.

Bon dia, bona tarda o bona nit als qui llegiu aquest comentari.

Macpolen ha dit...

La Queta és una dona com n'hi ha poques, bon dia!

I el Quiosquer encara em saluda gràcies a tú! :P

la maria ha dit...

Aclaro: El missatge anterior anava dirigit a la Queta! Semblava que volgués que el Ventura em fes pessigolletes i mimitos, i encara no hem aribat a aquest punt.

Todo se andará, cunyao!

Queta ha dit...

Macpolen!! i quina mala gaita tenia el tiu, eh?!!! veieu com no m'ho invento?!!! jajajajajaja!!! buenu, i prou de peloteos que sembla que us tingui en nòmina!!! smuaks!!!

One ha dit...

És un estil de vida semblant (amb diferents inquietuds i hobbys, espero) q el q respira i intenta instaurar German.




PD:Sense perdre de vista dos referents mundials del "felicisme". El Risitas i, per sobre de tot i de tothom, Manolito Reyes (aka el Pozí)

One ha dit...

Annex a "Receptes contra la crisi"


Russian Red, avui a les 19h a l'Snaaack!! del Triangle.

Gratis.




(Perdona per la publicitat)

Otula ha dit...

Jo també aporto felicitat a aquest món sombrívol.

Antonia ha dit...

Ho he vist a la tele.

la maria ha dit...

Queta, si vols ser feliç de debó, canvia de família. Independitzem-nos les dues. Comencem des de zero. Et deixo triar el cognom.

Això també ho has vist a la tele, Antònia?

ig ha dit...

Urra la crisis!

RID ha dit...

Qué bé...avui necessitava llegir alguna coseta així...
Quin lloc tan xulo, oi?
Petons

Queta ha dit...

Tots vosaltres sí que sou un bon remei contra la crisi!!! Gràcies guapus!!! Q

Anònim ha dit...

Sóc malcarat, és veritat i em sap greu. Sort que la Queta em porta un somriure i una mica de claror, envoltat com estic per la grisor de les notícies dels diaris.

El Quiosquer

Pushka ha dit...

gran llibre... i gran actitut!

Nutsue ha dit...

ohhh! quina foto! el somni de més d'una! Ja veig que el viatge a Lisboa va anar molt i molt bé!

Anònim ha dit...

Que cinismo...o igual es que hemos cambiado? En tu mundo feliz fuiste muy y muy borde y bastante altiva...supongo que esto no lo recuerdas...ahora eres super Queta, super amiga, super chachi y super guay.

Queta ha dit...

Ostres anònim, quines males puces que gastes! no sé què et devia fer en el passat però en tot cas si em dius qui ets i no t'amagues sota la trista màscara d'"anònim" potser et puc donar alguna explicació i fins i tot alguna disculpa. Tots hem estat bordes i altius alguna vegada i jo no sóc una excepció. Q

namaga ha dit...

haaa, haaa, haaaa jo sé qui és el quiosquer! petonets guapa