Al tantu que va de cantu!!

Estic mirant d'obrir noves vies de negoci i explorant nous mercats. En aquest cas, dos models d'excepció lluint collarets Filparranda en la primera incursió masculina dels meus complements. No sé si acabaran de funcionar els collarets per home, tinc els meus dubtes...

Receptes contra la crisi (I)

El llibre d'Aldous Huxley Un Món Feliç parlava d'una societat sedada per una droga anomenada soma. El meu Món Feliç no té res a veure amb drogues, és un lloc on les persones intenten estar contentes, diuen bon dia als seus companys de taula, intercanvien un petit diàleg amb el quiosquer a qui compren el diari i miren d'arrencar-li un somriure (jo ho vaig aconseguir a força de molts esforços amb el quiosquer més malcarat de tot Barcelona, yes we can!) i es fan un petó per desitjar-se bona nit. El meu Món Feliç és un lloc on hi ha racons com aquesta botiga de llanes que vaig descobrir a Lisboa, mil colors endreçats segons la seva composició comformen aquest petit univers on és impossible estar de mal humor.

Lila és el color (I)

Aquesta bossa tan xula patró de la Laura és la meva darrera feina, de fet feia dies que l'havia acabat però em vaig quedar una mica aturada amb les nanses... En realitat és força senzilla de fer, l'única llauna és esquinçar les robes i anar unint-les per aconseguir un cabdell que anirem treballant amb un ganxet de mides descomunals.

Ha nascut la Verònica!

I per celebrar-ho li he fet aquesta samarreta que li donaré a la seva àvia. Espero que li agradi!
*Perdó per la foto, és horrorosa...

I la Bibi 30!

Està vist que la cosa va de cumples últimament... Per l'aniversari de la Bibi, que va ser dissabte passat vaig fer aquesta samarreta. Vaig utilitzar el paper termoadhesiu per enganxar les estrelles i les vaig acabar de fixar cosint el perímetre amb la màquina. Fins ara ho havia fet sempre a mà però realment a màquina és més ràpid i queda molt bé. Per fer les lletres vaig utilitzar punt de tija. Apa, doncs aquí queda una idea per fer un regalet personal, fet a casa i no massa complicat.

L'Anna ja té 11 anys!!

I per celebrar-ho llueix amb orgull el collaret que li ha regalat el seu pare. A més, l'Anna s'ha convertit en la distribuïdora oficial de FILPARRANDA a Lleida i comarques. Un petonet per aquesta noieta tan guapa!!!

Una nina per la nevera

Feia temps que tenia ganes de fer alguna cosa de punt de creu, però costa tant trobar patronets que no siguin ultra pastelosos i requete cursis. Remenant per la blogosfera em vaig descarregar aquesta nina que em va encantar així que aprofitant que ahir era festa em vaig animar i el vaig convertir en un iman per la nevera. He cosit sobre lli i m'he tret una espina que tenia clavada després de fracassar quan vaig intentar fer un quadre enorme sobre aquest material i em vaig quedar guenya de per vida. Aquell cop vaig desistir per acabar utilitzant una "suficie" amb els foradets més grans.
Demano perdó al blog del qual el vaig treure perquè me no me'n recordo i no puc posar enllaç... He de dir que al patró (que he intentat linkar i no me'n surto...) hi ha un cor que també m'agrada, és terriblement repipi però no hi puc fer res, m'agrada i crec que aviat estarà enganxat a la meva nevera fent companyia la nina!