Tenia aquest jersei a mitges des de l'estiu i fa un parell de dies, aprofitant una migdiada salvatge del petit Ventura, em vaig decidir a tornar a agafar les agulles i acabar-lo. Si no m'afanyava corria el seriós perill que no el pogués ni tan sols estrenar perquè el meu bebé creix a ritme esfereïdor.

I mentre jo treballava...
9 comentaris:
Nena, segur que estarà preciós. Què maco, en Ventura, si sembla un angelet.
Espero que estigueu tots bé.
El descanso del pelaé.
Com mola!!
Ostras Queta, que niños tan bonitos haces, pues nada guapa a reponerse y a por otro.
Un peto guapa
BIEEEEEEEEEEEEEENNNNNNNNNN!!!! has tornat, i amb fotos del miniatura! uuuueeeee!
Se'l veu estressat. Diria que pateix. No us sembla a la foto que no està tranquil del tot?
Quina vida més guai la del bebé, i en concret la del nostre.
Muakis al front!
Anònim, tu si que moles!!
ets el yuang?
Vaja "siestorro" que s'està fotent el colega! Quina vida! Mamar, dormir i cag...
Que guapo que està el miniatura!!! quina vida... eh????
nena, el jersei t'ha quedat una monada!!!!
Petons!
Ohh, quina enveja que em dóna el petit Ventura. Per la migdiada tan dolça que sembla que estigui fent i pel jerseiet. Segur que li està moníssim...tot i que quan el nen és mono...
Queta!! quina monada!! m'encanta aquesta foto del mini V!!
Publica un comentari a l'entrada