Lila és el color (II)

Feia dies que tenia pendent publicar la meva obra més ambiciosa fins el moment, el jersei lila que he fet amb la llana que em va regalar la Belén per la boda. Ha quedat super xulo, n'estic super satisfeta!
És un top-down, que vol dir que comences pel coll i vas augmentant a mesura que vas baixant. Això és molt útil perquè te'l pots anar emprovant i sempre saps si vas bé o no, es clar que jo estava segura que els càlculs eren correctes, em van ajudar la Núria i la Belén!!
Ah! els botons els vaig fer folrar a Planas & Linares, una merceria xulíssima que hi ha al carrer muntaner. T'ho fan al moment i no és gens car.

La vie en rose!

Feia temps que tenia al cap un post que es titulés "A mi m'agrada el rosa!". Sembla que dir que no t'agrada el rosa fa de modern, doncs a mi no només m'agrada el rosa sinó que m'encanta, apa! I l'ocasió per parlar-ne, d'aquest color tan bonic me l'ha donat la Laura. Resulta que al grup de BK van organitzar un intercanvi de bufandes i a la Laura li va tocar fer-me la bufanda a mi. Però com li semblava que fer-me aquest bonic coll de punt d'arròs, que ha causat furor aquest cap de setmana entre les meves amistats, era poca cosa, m'ha regalat també una caixa preciosa forrada per ella mateixa amb una roba de Nunoya. I a més la caixa anava plena de petites sorpreses, una agulla-flor, dos cabdells de llana i un paquetet amb retalls de robes.
Tot plegat una autèntica preciositat i tot plegat de color rosa!
Moltes gràcies Lauretis l'has encertat de ple!!

Les fotos aquí

*Tinc problemes per pujar les fotos. Grrrrrrr!!

Receptes contra la crisi (II)

Ara que s'acosten les festes de Nadal i el frenesí de les compres vull agrair a un bon amic i gran boletaire, l'Àlex, un regal que em va fer aquest estiu després de visitar la fira de llibres vells de Hay-on-Wye, a Gal·les. Es tracta d'un llibre de labors amb instruccions per fer mil coses. És realment bonic. A més, l'Àlex em va explicar com va trobar aquest llibre i la història també és bonica. Resulta que en aquest petit poble s'hi va instal·lar, en una gran casa, un apassionat dels llibres vells i va organitzar aquesta fira a les seves estances. Quan visites la fira entres a casa seva, que és on hi ha els llibres més valuosos. Doncs al jardí hi ha instal·lat tot d'estanteries amb rareses que potser no tenen tan valor comercial i els ven a una lliura. El que em va semblar més curiós és que no hi ha ningú que vigili què t'endús del jardí, hi ha unes guardioles on introdueixes els diners a voluntat. Doncs allà és on jeia aquest llibre tan bonic esperant de ser trobat per l'Àlex perquè me'l regalés a mi.

Apa, doncs aquí l'exemple d'un bon regal per aquestes festes, bo, bonic i barat, ideal per temps de crisi!

Olívia i olé!

La mare de l'Olívia, que és una nena mooolt petitona, necessitava una bossa per penjar a la paret al costat del canviador i poder-hi llençar la roba bruta de la petita. Després de pensar-hi força he fet aquesta bossa que es pot fixar amb quatre ganxos i que és prou rígida com per no deformar-se amb el pes de la roba que hi anirà a dins. L'única consigna que tenia és que no fos rosa.

Espero que li agradi a l'Olívia aquesta bossa tan flamenca!!

* Per fer el biaix he utilitzat un estri de la casa clover que permet convertir fàcilment qualsevol roba a la forma d'un biaix com els que es compren a les merceries de forma que es pot cosir i treballar còmodament. Tenia moltes ganes de fer-lo servir i he de dir que el resultat m'agrada molt (jo he utilitzat aquests topets petits) i crec que li donaré força sortida. Realment aquestes pijades clover són una passada, també tinc una peça per fer yo-yos, aviat penjaré un post perquè em volta pel cap un petit projecte amb yo-yos...

Al tantu que va de cantu!!

Estic mirant d'obrir noves vies de negoci i explorant nous mercats. En aquest cas, dos models d'excepció lluint collarets Filparranda en la primera incursió masculina dels meus complements. No sé si acabaran de funcionar els collarets per home, tinc els meus dubtes...

Receptes contra la crisi (I)

El llibre d'Aldous Huxley Un Món Feliç parlava d'una societat sedada per una droga anomenada soma. El meu Món Feliç no té res a veure amb drogues, és un lloc on les persones intenten estar contentes, diuen bon dia als seus companys de taula, intercanvien un petit diàleg amb el quiosquer a qui compren el diari i miren d'arrencar-li un somriure (jo ho vaig aconseguir a força de molts esforços amb el quiosquer més malcarat de tot Barcelona, yes we can!) i es fan un petó per desitjar-se bona nit. El meu Món Feliç és un lloc on hi ha racons com aquesta botiga de llanes que vaig descobrir a Lisboa, mil colors endreçats segons la seva composició comformen aquest petit univers on és impossible estar de mal humor.

Lila és el color (I)

Aquesta bossa tan xula patró de la Laura és la meva darrera feina, de fet feia dies que l'havia acabat però em vaig quedar una mica aturada amb les nanses... En realitat és força senzilla de fer, l'única llauna és esquinçar les robes i anar unint-les per aconseguir un cabdell que anirem treballant amb un ganxet de mides descomunals.