cada ovella al seu corral!!

Seguint indicacions i patró de la Laura he fet aquest bonic xaiet!! Apa, bon cap de setmana!!

Receptes contra la crisi (III)

Al més pur estil Scarlett O’Hara m'he fet aquesta faldilla aprofitant un mostrari de tapisseria que em va regalar la Maria del Mar d'Altara. He fet servir el patró de quart de capa que ens han ensenyat a patronatge i he de dir que és molt ràpida de fer. L'únic que m'ha fet anar una mica de cap és que he hagut de posar-hi un forro perquè com la roba era tan rígida sinó se m'hagués anat arremangant a cada pas. Un altre element una mica conflictiu ha estat fer coincidir les ratlles, sobretot quan tens ganes d'acabar ràpid per poder-la estrenar...
Com fan amb les receptes:
nivell dificultat: baix
despesa: 5 euros (forro, cremallera, botó, biaix i cinta). Gràcies Maria del Mar!!
temps: 5 hores

El meu Rhet Butler m'ha dit que sembla una pantalla de làmpara, serà insensible!!!!

Lila és el color (II)

Feia dies que tenia pendent publicar la meva obra més ambiciosa fins el moment, el jersei lila que he fet amb la llana que em va regalar la Belén per la boda. Ha quedat super xulo, n'estic super satisfeta!
És un top-down, que vol dir que comences pel coll i vas augmentant a mesura que vas baixant. Això és molt útil perquè te'l pots anar emprovant i sempre saps si vas bé o no, es clar que jo estava segura que els càlculs eren correctes, em van ajudar la Núria i la Belén!!
Ah! els botons els vaig fer folrar a Planas & Linares, una merceria xulíssima que hi ha al carrer muntaner. T'ho fan al moment i no és gens car.

La vie en rose!

Feia temps que tenia al cap un post que es titulés "A mi m'agrada el rosa!". Sembla que dir que no t'agrada el rosa fa de modern, doncs a mi no només m'agrada el rosa sinó que m'encanta, apa! I l'ocasió per parlar-ne, d'aquest color tan bonic me l'ha donat la Laura. Resulta que al grup de BK van organitzar un intercanvi de bufandes i a la Laura li va tocar fer-me la bufanda a mi. Però com li semblava que fer-me aquest bonic coll de punt d'arròs, que ha causat furor aquest cap de setmana entre les meves amistats, era poca cosa, m'ha regalat també una caixa preciosa forrada per ella mateixa amb una roba de Nunoya. I a més la caixa anava plena de petites sorpreses, una agulla-flor, dos cabdells de llana i un paquetet amb retalls de robes.
Tot plegat una autèntica preciositat i tot plegat de color rosa!
Moltes gràcies Lauretis l'has encertat de ple!!

Les fotos aquí

*Tinc problemes per pujar les fotos. Grrrrrrr!!

Receptes contra la crisi (II)

Ara que s'acosten les festes de Nadal i el frenesí de les compres vull agrair a un bon amic i gran boletaire, l'Àlex, un regal que em va fer aquest estiu després de visitar la fira de llibres vells de Hay-on-Wye, a Gal·les. Es tracta d'un llibre de labors amb instruccions per fer mil coses. És realment bonic. A més, l'Àlex em va explicar com va trobar aquest llibre i la història també és bonica. Resulta que en aquest petit poble s'hi va instal·lar, en una gran casa, un apassionat dels llibres vells i va organitzar aquesta fira a les seves estances. Quan visites la fira entres a casa seva, que és on hi ha els llibres més valuosos. Doncs al jardí hi ha instal·lat tot d'estanteries amb rareses que potser no tenen tan valor comercial i els ven a una lliura. El que em va semblar més curiós és que no hi ha ningú que vigili què t'endús del jardí, hi ha unes guardioles on introdueixes els diners a voluntat. Doncs allà és on jeia aquest llibre tan bonic esperant de ser trobat per l'Àlex perquè me'l regalés a mi.

Apa, doncs aquí l'exemple d'un bon regal per aquestes festes, bo, bonic i barat, ideal per temps de crisi!

Olívia i olé!

La mare de l'Olívia, que és una nena mooolt petitona, necessitava una bossa per penjar a la paret al costat del canviador i poder-hi llençar la roba bruta de la petita. Després de pensar-hi força he fet aquesta bossa que es pot fixar amb quatre ganxos i que és prou rígida com per no deformar-se amb el pes de la roba que hi anirà a dins. L'única consigna que tenia és que no fos rosa.

Espero que li agradi a l'Olívia aquesta bossa tan flamenca!!

* Per fer el biaix he utilitzat un estri de la casa clover que permet convertir fàcilment qualsevol roba a la forma d'un biaix com els que es compren a les merceries de forma que es pot cosir i treballar còmodament. Tenia moltes ganes de fer-lo servir i he de dir que el resultat m'agrada molt (jo he utilitzat aquests topets petits) i crec que li donaré força sortida. Realment aquestes pijades clover són una passada, també tinc una peça per fer yo-yos, aviat penjaré un post perquè em volta pel cap un petit projecte amb yo-yos...

Al tantu que va de cantu!!

Estic mirant d'obrir noves vies de negoci i explorant nous mercats. En aquest cas, dos models d'excepció lluint collarets Filparranda en la primera incursió masculina dels meus complements. No sé si acabaran de funcionar els collarets per home, tinc els meus dubtes...

Receptes contra la crisi (I)

El llibre d'Aldous Huxley Un Món Feliç parlava d'una societat sedada per una droga anomenada soma. El meu Món Feliç no té res a veure amb drogues, és un lloc on les persones intenten estar contentes, diuen bon dia als seus companys de taula, intercanvien un petit diàleg amb el quiosquer a qui compren el diari i miren d'arrencar-li un somriure (jo ho vaig aconseguir a força de molts esforços amb el quiosquer més malcarat de tot Barcelona, yes we can!) i es fan un petó per desitjar-se bona nit. El meu Món Feliç és un lloc on hi ha racons com aquesta botiga de llanes que vaig descobrir a Lisboa, mil colors endreçats segons la seva composició comformen aquest petit univers on és impossible estar de mal humor.

Lila és el color (I)

Aquesta bossa tan xula patró de la Laura és la meva darrera feina, de fet feia dies que l'havia acabat però em vaig quedar una mica aturada amb les nanses... En realitat és força senzilla de fer, l'única llauna és esquinçar les robes i anar unint-les per aconseguir un cabdell que anirem treballant amb un ganxet de mides descomunals.

Ha nascut la Verònica!

I per celebrar-ho li he fet aquesta samarreta que li donaré a la seva àvia. Espero que li agradi!
*Perdó per la foto, és horrorosa...

I la Bibi 30!

Està vist que la cosa va de cumples últimament... Per l'aniversari de la Bibi, que va ser dissabte passat vaig fer aquesta samarreta. Vaig utilitzar el paper termoadhesiu per enganxar les estrelles i les vaig acabar de fixar cosint el perímetre amb la màquina. Fins ara ho havia fet sempre a mà però realment a màquina és més ràpid i queda molt bé. Per fer les lletres vaig utilitzar punt de tija. Apa, doncs aquí queda una idea per fer un regalet personal, fet a casa i no massa complicat.

L'Anna ja té 11 anys!!

I per celebrar-ho llueix amb orgull el collaret que li ha regalat el seu pare. A més, l'Anna s'ha convertit en la distribuïdora oficial de FILPARRANDA a Lleida i comarques. Un petonet per aquesta noieta tan guapa!!!

Una nina per la nevera

Feia temps que tenia ganes de fer alguna cosa de punt de creu, però costa tant trobar patronets que no siguin ultra pastelosos i requete cursis. Remenant per la blogosfera em vaig descarregar aquesta nina que em va encantar així que aprofitant que ahir era festa em vaig animar i el vaig convertir en un iman per la nevera. He cosit sobre lli i m'he tret una espina que tenia clavada després de fracassar quan vaig intentar fer un quadre enorme sobre aquest material i em vaig quedar guenya de per vida. Aquell cop vaig desistir per acabar utilitzant una "suficie" amb els foradets més grans.
Demano perdó al blog del qual el vaig treure perquè me no me'n recordo i no puc posar enllaç... He de dir que al patró (que he intentat linkar i no me'n surto...) hi ha un cor que també m'agrada, és terriblement repipi però no hi puc fer res, m'agrada i crec que aviat estarà enganxat a la meva nevera fent companyia la nina!

Rebatejat SALAM

Si una cosa he après en el primer projecte ambiciós que he fet de punt és que no es pot es pot escatimar quan s'escull la llana. Si el material que utilitzes és un trunyo (com és el cas!) el producte final queda un trunyo. I no ho dic amb falsa modèstia, he seguit bé el patró i el fet el que calia però fer la rata amb el material m'ha matat. Buenu, en la meva defensa diré que tampoc em volia arriscar a malbaratar una bona llana i també que l'elecció del botó ha millorat el resultat final... Per cert, aquesta foto me la va fer el meu cunyau al Montseny en la segona incursió boletarie de la temporada. De moment hem tingut poca, millor dit zero, fortuna però aviat es girarà la sort.

La pulgui d'estrenu!

La Gemma, una de les meves comercials més actives, acaba d'estrenar la seva darrera adquisició. Gràcies per les fotos, guapa!!

El gorro aglà

Aquest és el primer projecte de punt que faig tota sola. He hagut d'interpretar el patró jo mateixa i, tot i que he rebut consells i indicacions de totes les BKs, puc dir amb orgull que he estat força autònoma. A més m'ha servit per aprendre tècniques que fins ara em semblaven poc més que un expediente X. He après i entès el magic loop (és genial Belén, mil cops millor que aquell merder d'agulles!!!) i fins i tot em sento capacitada a guiar a la Laura en aquesta aventura.
He rebatejat el patró amb el nom d'aglà perquè m'ha quedat una mica curt, de fet no tapa les orelles però el seu destinatari, el Ramon, és un tiu molt feréstec i estic convençuda que mai no les té fredes.

FIl PARRANDA surt de nit

Dissabte es casen l'Alberto i la Mònica (FELICITATS!!!!!) i em venia de gust fer-me un collaret especial, un collaret de festa grossa! Així que després de rumiar-hi molt, donar-hi mil voltes, de pensar en els complements que tinc, el vestit que em poso i tot plegat això és el que m'ha sortit. Té un aire romà que encaixa molt bé amb el vestit. També m'he fixat molt en la tanca, no podia fer un nus normal i corrent així que he ideat un sistema perquè també es vegi bonic des de darrere.

Amb pet inclòs!

Uns calçotets amb pet incorporat. Tot i que és el primer tuning de calçotets que publico, aquesta peça és un dels hits de Fil Parranda. El Nadal passat els vaig convertir en el regal estrella per a tots els mascles de la família. Brodo amb punt de tija el missatge o el motiu que s'avé amb el destinatari i el resultat és sempre molt bo. A mi em costa fer regals als homes, no sé perquè a una noia acostuma a ser més senzill, i aquesta és una bona proposta!

Retorn a la rutina

Després d'aquesta parada per vacances toca anar tornant a les rutines. A mi m'encanten les rutines (potser no totes però en general sí!). Ara, n'hi ha una que m'agrada moltíssim i és la cita de BK els dilluns a la tarda. I a més dilluns passat va venir per primer cop la Laura i ens vam poder conèixer després d'haver-nos intercanviat una quantitat ingent de mails! Però no va venir amb les mans buides, no. Em va portar un regalet directament des de Purl Bee (segurament la botiga més xula de patch del món!!). Jo ja m'he posat a treballar i he fet uns collarets ben bonics amb les noves teles.

La Belén que amb paciència infinita m'està guiant el shalom (espero poder penjar la foto aviat...) també em va portar una bona sorpresa, el marie claire idees que ja ha sortit i ve carregat de bones idees per començar nous projectes. Així que he tingut una tornada a la rutina carregada de regals!!

La fi d'una injustícia!

Ja era hora que la Maria, la comentarista més activa d'aquest blog i la millor germana del món mundial, tingués el protagonisme que es mereix en aquest petit racó dins l'univers d'internet. A la foto llueix amb orgull (i una mica de molèstia perquè feia molt sol) la bossa amb collaret a conjunt que li vaig regalar per Nadal.

Vaig comprar aquesta roba, que m'encanta, a Nunoya, la botiga amb les teles més boniques de Barcelona. És una autèntica preciositat.

L'Ariadna a la seva terrassa!

Havíem quedat per fer un sopar de frederiques a la caseta nova de l'Ariadna (que té una terrassa espectacular) i abans de començar a menjar les vaig obligar a fer de models de la nova col·lecció de Fil Parranda. Ho sento noies però m'he d'aprofitar d'aquestes amigues tan guapes que tinc!!
*Per cert, per aquest collaret he fet servir fil de seda, intentaré penjar una foto on es vegi millor...

Primeres passes en el món del punt!

Aquest bolero és la meva primera obra amb certa ambició en el món de la mitja. La Belén amb paciència inesgotable guia les meves passes en aquest univers ara com ara inabastable per mi. La primera lliçó que he après és que les mides sí que importen i que prendre't seriosament la mostra és condició indispensable si vols que tot quadri un cop acabat. A mi el bolero en qüestió em va enorme (a la foto he fet una mica de trampa), em cau tota l'estona. També, i com qui no vol la cosa, mostro un dels nous collarets que he fet i el meu new look (amb la ratlla al costat m'han dit que m'assemblo al Bardem a no country for old men, a tot li diuen amics...)

Tornem a la feina!

Bé, després de la repercussió mediàtica de l'aparició de FIL PARRANDA al programa del Basté tornem a la feina. No puc deixar que l'èxit se'm pugi al cap, juajauajauajajauja!!!
Doncs aquí planto una foto de l'Eugenia amb un dels darrers collarets que he fet, un com el que s'ha quedat per regalar a una amiga seva que complia anys aquest cap de setmana.

FIL PARRANDA, on fire!!

Ostres, avui m'he endut una bona sorpresa quan he sentit que el Basté, l'home que em desperta cada matí, parlava del meu blog al seu programa El Món a Rac1. Vaig escriure'ls un mail sense gaire esperança i mira, eficàcia total!
He mirat d'enganxar l'arxiu Mp3 amb l'Oscar, el meu assessor tecnològic, però no ens n'hem sortit, llàstima.

Obra major

Aquest vestit és segurament la peça més ambiciosa que he fet i li he d'agrair a la Maria la seva inestimable col·laboració. És molt resultón i en realitat no és massa complicat de fer, és més, si aconsegueixo posar en solfa la meva màquina de cosir, podré fer faldilles, pantalons i tops utilitzant la mateixa tècnica. Estic contenta perquè ha tingut molt èxit i ja tinc algun encàrrec.
Déu ni do, oi?!!

Barcelona knits

Fa ja un temps que m'he unit a Barcelona Knits, un grup de gent d'allò més variopinta unida per una passió comú, el punt! Cada dilluns el grup es troba per teixir en un local públic que va variant en funció de l'època de l'any (ara busquem terrassetes). Allà no es guien labors, ni es venen llanes ni res d'això, simplement cadascú teixeix el projecte que té entre mans.
De cada trobada es fa una crònica que recull tot el que ha passat aquell dilluns, fotos de les labors en marxa i tota mena de comentaris. Fins ara les cròniques es penjaven en una web però per problemes tècnics s'ha tornat al tradicional blog inicial.
És realment un grup de gent molt divertit que val molt la pena conèixer i si també t'agrada el punt no dubtis a passar un dia!!

Nou model de collaret FIL PARRANDA

És llarg i estilitza l'escot i el coll. Queda molt bonic, és molt portable i ideal perquè s'adapta a la roba tant d'estiu com d'hivern. Permet mil i una combinacions perquè a més de les ja tradicionals boles de roba en porta també de fusta, pintades, metàl·liques... La Joana ha adquirit la primera peça que es comercialitzava (quin honor, nena!!!)
Aquest cap de setmana em dedicaré a produir més cosetes, la veritat és que estic super treballadora i activa últimament!
Ja ho diuen, a l'estiu tota cuca viu!!

Coses per casa

La veritat és que amb la dèria dels collarets feia temps que no em dedicava a fer cosetes per casa. Aprofitant que el meu aliju de robes comença a ser força impressionant he fet un parell de coixins pel sofà i de pas he gastat algunes teles que ja em tenien una mica cansada. No tenen cap complicació, els coixins, això sí, he de reconèixer que tinc molt marge de millora en la instal·lació de cremalleres, però MOLT!! Bé, com aquestes petites coses no es veuen a les fotos tampoc és massa greu...

La cosa va d'ocellets

Una altra manera de tunnejar samarretes de forma ben senzilla. Fas un dibuixet i després el repasses brodant amb punt de tija. En aquest cas, per encàrrec de la Carla, la compi de feina més divertida i dicharachera, hem estampat un ocellet que diu: Yeah!

Manos a la obra!!

Després d'unes vacances d'actualització del blog, que no de labors, aquí va alguna mostra de la feina feta!! Per anar obrint boca, una samarreta blanca tunnejada amb un ocellet que sembla anunciar que ha arribat l'estiu!! Iuuuupi!!!!

Un dia molt bonic!!

Au, ja està la feina feta!! Ja sóc oficialment la senyora Garrido!! Vam passar un dia molt divertit i bonic i al costat de les persones que més estimem!! A la foto, la petita sorpresa que vaig fer per cadascuna de les convidades de la boda, una floreta diferent per cada senyora o senyoreta!!

Buuuf!

Fa molts dies que no actualitzo el blog i ja me'n dono vergonya i tot... Que consti que estic treballant de valent amb una sorpreseta que estic preparant pels convidats de la boda. També és per això que no puc penjar el que estic fent, perquè no vull que ningú ho vegi abans del dia de autos.

El dia 19 i 20 d'abril FIL PARRANDA serà a la Fira de la Terra al Parc de la Ciutadella. Us esperem!!

T'animes?

Fil Parranda participa en un intercanvi que proposa l'Anna al seu blog. L'acció es diu PHA i consisteix a enviar una petita sorpresa a les cinc primeres persones que deixin un comentari sota aquest post. Pot ser qualsevol cosa amb l'única condició que l'hagi feta un mateix (galetes, ganxet, punt de creu, el que sigui!) Els 5 primers que s'apuntin rebran a casa seva aquest regalet amb un temps màxim de 6 mesos. Només hi ha una condició, els que s'apuntin han de continuar la cadena de sorpreses des del seu blog. Vale?! T'animes?!

Fil Parranda, a Sitges

Aquest cap de setmana es celebra el Festival de Patchwork de Sitges, una cita anual que cap adicta a aquesta labor es pot perdre. Aquest any la carpa s'ha muntat al passeig i ha fet un temps excel·lent cosa que ha afavorit que hordes de frikis prengúessim aquest bonic poble de la costa per tafanejar, remenar i comprar les últimes novetats que portaven els estands d'arreu d'Europa (no és broma, n'hi havia un de Txèquia!!!)
Però sens dubte l'estand més animat, ple de coses i de bon rotllo era el de Fil Art, l'Anna i l'Àngels converteixen en alegria allò que toquen, és realment un plaer visitar-les perquè sempre et reben amb un somriure!
Però amb tota aquesta prèvia encara no he dit el més important:
Fil Parranda estuvo allí!! Xa-Xan!!
Les agulles i els collarets de Fil Parranda van tenir el seu raconet a l'estand de Fil Art i, tot esperant les informes de vendes de l'Anna, ja només el fet d'haver-hi sigut ha estat tot un èxit!

Aquí van unes fotos robades del blog de l'Anna (amb l'emoció del moment em vaig descuidar la càmera)

Agulles

Agulles personalitzades amb la foto que més t'agradi, aquesta és la nova aposta de Fil Parranda per poder lluir als qui més estimem sobre el nostre pit.

Seguirem informant.