La Maria llueix amb orgull i una mica de fred el xal que li vaig regalar per Nadal al costat d'una escultura de Rodin que hi ha instal·lada a Rambla Catalunya. És el tercer xal que faig amb el mateix patró i ara ja tinc amb ell una relació d'odi i dependència...
9 comentaris:
Ya pasan estas cosas, a veces cuando hago repeticiones de una pieza en concreto la 1ª la sufro, la 2ª la disfruto y la 3ª me aburre, pero en cualquier caso es bonito. Por cierto comentario del post anterior, chulisimo.
És molt xulo, tan el color com el patró. I la foto és molt divertida!
Jejeje...extranyes relacions les que es creen amb la llana i els patrons!
Amb la foto m'has fet enrecordar que no he vist l'exposició i em sembla que si no l'han treta estan a punt!. Com pot ser que faci tant que no passo per aquell trosset de la plaça catalunya!
no sé vas avorrir el patró o no però queda molt molt xulo i és molt calentó. Cosa que, per cert, no va anar malament quan em vaig haver de treure l'abric, el jersei i la bufanda al mig de passeig de gràcia amb un fred brutal. De fet, que em vaig començar a despilotar, la gent em mirava més a mi que al pensador.
Xenquiu, harpo!
Moooooooooolt xulu!!!
Em sóna d'alguna cosa...jjeeje!! crec que el color és com el meu!!!
Maria, ja pots estar-ne de contenta, pq és molt maco!!!
Ei Queta, aquest blog no és gens sèriu, no actualitzes mai.
El meu pare m'ha parlat d'una novel·la, El club de los viernes, que he pensat que mereixia la teva lectura i una ressenya en aquest blog.
http://www.lacentral.com/El+club+de+los+viernes/9788496748712
Actualització ja!
Muakis muakis
Hola, quin patró és? On el puc trovar?
Gràcieees
elena
elenalanuda@gmail.com
Hola: és el primer cop que entro en aquest blog, i m'ha agradat molt. El xal és preciós. Si no es demanar massa seria possible que m'enviessis el patro????
Moltes gràcies
Un petó
Publica un comentari a l'entrada