6 de nov. 2008
Receptes contra la crisi (I)
El llibre d'Aldous Huxley Un Món Feliç parlava d'una societat sedada per una droga anomenada soma. El meu Món Feliç no té res a veure amb drogues, és un lloc on les persones intenten estar contentes, diuen bon dia als seus companys de taula, intercanvien un petit diàleg amb el quiosquer a qui compren el diari i miren d'arrencar-li un somriure (jo ho vaig aconseguir a força de molts esforços amb el quiosquer més malcarat de tot Barcelona, yes we can!) i es fan un petó per desitjar-se bona nit. El meu Món Feliç és un lloc on hi ha racons com aquesta botiga de llanes que vaig descobrir a Lisboa, mil colors endreçats segons la seva composició comformen aquest petit univers on és impossible estar de mal humor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
21 comentaris:
és aquesta actitud optimista i vital que fa que m'encanti ser amiga teva!
sempre aconsegueixes arrencar-me un somriure... inclús en els pitjors moments!
ets única.
petons
Queta, quin post... M'has fet posar la pell de gallina i tot! Ets genial! M'encanta, igual que la Belén, aquesta teva actitud... te l'envejo.
petunicus
La Queta és cosa fina.
Titi, ets un solete, i si jo fos el teu quiosquer malcarat només de veure't ja faria un somriure d'orella a orella!
En el meu món feliç et veuria cada dia ni que fos una estoneta perquè em fessis pessigolletes petites i mimitos al cap.
Bon dia, bona tarda o bona nit als qui llegiu aquest comentari.
La Queta és una dona com n'hi ha poques, bon dia!
I el Quiosquer encara em saluda gràcies a tú! :P
Aclaro: El missatge anterior anava dirigit a la Queta! Semblava que volgués que el Ventura em fes pessigolletes i mimitos, i encara no hem aribat a aquest punt.
Todo se andará, cunyao!
Macpolen!! i quina mala gaita tenia el tiu, eh?!!! veieu com no m'ho invento?!!! jajajajajaja!!! buenu, i prou de peloteos que sembla que us tingui en nòmina!!! smuaks!!!
És un estil de vida semblant (amb diferents inquietuds i hobbys, espero) q el q respira i intenta instaurar German.
PD:Sense perdre de vista dos referents mundials del "felicisme". El Risitas i, per sobre de tot i de tothom, Manolito Reyes (aka el Pozí)
Annex a "Receptes contra la crisi"
Russian Red, avui a les 19h a l'Snaaack!! del Triangle.
Gratis.
(Perdona per la publicitat)
Jo també aporto felicitat a aquest món sombrívol.
Ho he vist a la tele.
Queta, si vols ser feliç de debó, canvia de família. Independitzem-nos les dues. Comencem des de zero. Et deixo triar el cognom.
Això també ho has vist a la tele, Antònia?
Urra la crisis!
Qué bé...avui necessitava llegir alguna coseta així...
Quin lloc tan xulo, oi?
Petons
Tots vosaltres sí que sou un bon remei contra la crisi!!! Gràcies guapus!!! Q
Sóc malcarat, és veritat i em sap greu. Sort que la Queta em porta un somriure i una mica de claror, envoltat com estic per la grisor de les notícies dels diaris.
El Quiosquer
gran llibre... i gran actitut!
ohhh! quina foto! el somni de més d'una! Ja veig que el viatge a Lisboa va anar molt i molt bé!
Que cinismo...o igual es que hemos cambiado? En tu mundo feliz fuiste muy y muy borde y bastante altiva...supongo que esto no lo recuerdas...ahora eres super Queta, super amiga, super chachi y super guay.
Ostres anònim, quines males puces que gastes! no sé què et devia fer en el passat però en tot cas si em dius qui ets i no t'amagues sota la trista màscara d'"anònim" potser et puc donar alguna explicació i fins i tot alguna disculpa. Tots hem estat bordes i altius alguna vegada i jo no sóc una excepció. Q
haaa, haaa, haaaa jo sé qui és el quiosquer! petonets guapa
Publica un comentari a l'entrada