La mare de l'Olívia, que és una nena mooolt petitona, necessitava una bossa per penjar a la paret al costat del canviador i poder-hi llençar la roba bruta de la petita. Després de pensar-hi força he fet aquesta bossa que es pot fixar amb quatre ganxos i que és prou rígida com per no deformar-se amb el pes de la roba que hi anirà a dins. L'única consigna que tenia és que no fos rosa.
Espero que li agradi a l'Olívia aquesta bossa tan flamenca!!
* Per fer el biaix he utilitzat un estri de la casa clover que permet convertir fàcilment qualsevol roba a la forma d'un biaix com els que es compren a les merceries de forma que es pot cosir i treballar còmodament. Tenia moltes ganes de fer-lo servir i he de dir que el resultat m'agrada molt (jo he utilitzat aquests topets petits) i crec que li donaré força sortida. Realment aquestes pijades clover són una passada, també tinc una peça per fer yo-yos, aviat penjaré un post perquè em volta pel cap un petit projecte amb yo-yos...
7 comentaris:
llástima que no sigui l'olivia...;.)
Olé a tu!!! molt bé nena! t'ha quedat de conya!!!! estic segura que els hi agradarà!!! petonets
queta... i els meus coixins de pasguort que???
no, es broma nena... es que m'ha fet enveja l'olivia i la seva mare...jo tambe vull q em facis algo!
petons
Ole, ole i ole!
Has pensat de donar-li una mica més d'empenta al nom de l'empresa? Et proposo Fil Parranda I+D. Queda molt més europeu i encaixa amb tu, perquè res no se't resisteix.
Quan t'anirmaràs a tunnejar l'alfa del ventura? He pensat que els topos es porten molt aquesta temporada i que al volant hi quedarien molt bé.
Per cert, si l'Olívia és tan petitona com dius potser cabrà a dins de la bossa! Menys mal que li has fet el biaix*...
Del tema dels yo-yos, vigila què publiques al teu blog. Saps que els yo-yos eren una arma dels ninges? A veure si et tancaran el blog per promoure la violència callejera.
* No tinc ni idea de què és el biaix, però em feia il·lusió sentir-me part de la família tricotaire i donar la meva opinió. Semblo el Joey de Friends intentant utilitzar les frases fetes quan toca, i diria que tampoc me n'he sortit gaire...
segur que tan la mare com la nena estarán molt contentes. la tela em sembla molt divertida, amb els topos.
ptnts, anna
Belén... a la cua!
Quetaaaa! Jo en vull un! Si pot ser de 200 x 220 centímetres!
Publica un comentari a l'entrada