Retorn a la rutina

Després d'aquesta parada per vacances toca anar tornant a les rutines. A mi m'encanten les rutines (potser no totes però en general sí!). Ara, n'hi ha una que m'agrada moltíssim i és la cita de BK els dilluns a la tarda. I a més dilluns passat va venir per primer cop la Laura i ens vam poder conèixer després d'haver-nos intercanviat una quantitat ingent de mails! Però no va venir amb les mans buides, no. Em va portar un regalet directament des de Purl Bee (segurament la botiga més xula de patch del món!!). Jo ja m'he posat a treballar i he fet uns collarets ben bonics amb les noves teles.

La Belén que amb paciència infinita m'està guiant el shalom (espero poder penjar la foto aviat...) també em va portar una bona sorpresa, el marie claire idees que ja ha sortit i ve carregat de bones idees per començar nous projectes. Així que he tingut una tornada a la rutina carregada de regals!!

La fi d'una injustícia!

Ja era hora que la Maria, la comentarista més activa d'aquest blog i la millor germana del món mundial, tingués el protagonisme que es mereix en aquest petit racó dins l'univers d'internet. A la foto llueix amb orgull (i una mica de molèstia perquè feia molt sol) la bossa amb collaret a conjunt que li vaig regalar per Nadal.

Vaig comprar aquesta roba, que m'encanta, a Nunoya, la botiga amb les teles més boniques de Barcelona. És una autèntica preciositat.

L'Ariadna a la seva terrassa!

Havíem quedat per fer un sopar de frederiques a la caseta nova de l'Ariadna (que té una terrassa espectacular) i abans de començar a menjar les vaig obligar a fer de models de la nova col·lecció de Fil Parranda. Ho sento noies però m'he d'aprofitar d'aquestes amigues tan guapes que tinc!!
*Per cert, per aquest collaret he fet servir fil de seda, intentaré penjar una foto on es vegi millor...

Primeres passes en el món del punt!

Aquest bolero és la meva primera obra amb certa ambició en el món de la mitja. La Belén amb paciència inesgotable guia les meves passes en aquest univers ara com ara inabastable per mi. La primera lliçó que he après és que les mides sí que importen i que prendre't seriosament la mostra és condició indispensable si vols que tot quadri un cop acabat. A mi el bolero en qüestió em va enorme (a la foto he fet una mica de trampa), em cau tota l'estona. També, i com qui no vol la cosa, mostro un dels nous collarets que he fet i el meu new look (amb la ratlla al costat m'han dit que m'assemblo al Bardem a no country for old men, a tot li diuen amics...)

Tornem a la feina!

Bé, després de la repercussió mediàtica de l'aparició de FIL PARRANDA al programa del Basté tornem a la feina. No puc deixar que l'èxit se'm pugi al cap, juajauajauajajauja!!!
Doncs aquí planto una foto de l'Eugenia amb un dels darrers collarets que he fet, un com el que s'ha quedat per regalar a una amiga seva que complia anys aquest cap de setmana.

FIL PARRANDA, on fire!!

Ostres, avui m'he endut una bona sorpresa quan he sentit que el Basté, l'home que em desperta cada matí, parlava del meu blog al seu programa El Món a Rac1. Vaig escriure'ls un mail sense gaire esperança i mira, eficàcia total!
He mirat d'enganxar l'arxiu Mp3 amb l'Oscar, el meu assessor tecnològic, però no ens n'hem sortit, llàstima.

Obra major

Aquest vestit és segurament la peça més ambiciosa que he fet i li he d'agrair a la Maria la seva inestimable col·laboració. És molt resultón i en realitat no és massa complicat de fer, és més, si aconsegueixo posar en solfa la meva màquina de cosir, podré fer faldilles, pantalons i tops utilitzant la mateixa tècnica. Estic contenta perquè ha tingut molt èxit i ja tinc algun encàrrec.
Déu ni do, oi?!!