Només dues paraules: IM PRESENTABLE!!

D'acord fa segles que no actualitzo, accepto les bronques, però això no és el pitjor, el més greu és que també havia desatès les comandes. Per fi he posat remei a aquesta falta imperdonable i he fet un braçalet que farà conjunt amb el regal de Nadal (!!) que l'Adelaida i havia fet a la seva germana.

Nunca es tarde si...

Apa que porto una ganduleria a sobre que fa por. Fa més d'un mes que no actualitzo i la veritat és que em cau la cara de vergonya però és que aquest 2009 m'ha portat canvis en molts àmbits, sobretot en el professional, i les noves ocupacions no em permeten fer tantes cosetes com abans. Les noves rutines prenen espai a les antigues ocupacions i fins que no aconsegueixi que tot torni a encaixar doncs aniré una mica de crani.
Deixo aquí una foto d'un coll que vaig fer fa segles!

cada ovella al seu corral!!

Seguint indicacions i patró de la Laura he fet aquest bonic xaiet!! Apa, bon cap de setmana!!

Receptes contra la crisi (III)

Al més pur estil Scarlett O’Hara m'he fet aquesta faldilla aprofitant un mostrari de tapisseria que em va regalar la Maria del Mar d'Altara. He fet servir el patró de quart de capa que ens han ensenyat a patronatge i he de dir que és molt ràpida de fer. L'únic que m'ha fet anar una mica de cap és que he hagut de posar-hi un forro perquè com la roba era tan rígida sinó se m'hagués anat arremangant a cada pas. Un altre element una mica conflictiu ha estat fer coincidir les ratlles, sobretot quan tens ganes d'acabar ràpid per poder-la estrenar...
Com fan amb les receptes:
nivell dificultat: baix
despesa: 5 euros (forro, cremallera, botó, biaix i cinta). Gràcies Maria del Mar!!
temps: 5 hores

El meu Rhet Butler m'ha dit que sembla una pantalla de làmpara, serà insensible!!!!

Lila és el color (II)

Feia dies que tenia pendent publicar la meva obra més ambiciosa fins el moment, el jersei lila que he fet amb la llana que em va regalar la Belén per la boda. Ha quedat super xulo, n'estic super satisfeta!
És un top-down, que vol dir que comences pel coll i vas augmentant a mesura que vas baixant. Això és molt útil perquè te'l pots anar emprovant i sempre saps si vas bé o no, es clar que jo estava segura que els càlculs eren correctes, em van ajudar la Núria i la Belén!!
Ah! els botons els vaig fer folrar a Planas & Linares, una merceria xulíssima que hi ha al carrer muntaner. T'ho fan al moment i no és gens car.

La vie en rose!

Feia temps que tenia al cap un post que es titulés "A mi m'agrada el rosa!". Sembla que dir que no t'agrada el rosa fa de modern, doncs a mi no només m'agrada el rosa sinó que m'encanta, apa! I l'ocasió per parlar-ne, d'aquest color tan bonic me l'ha donat la Laura. Resulta que al grup de BK van organitzar un intercanvi de bufandes i a la Laura li va tocar fer-me la bufanda a mi. Però com li semblava que fer-me aquest bonic coll de punt d'arròs, que ha causat furor aquest cap de setmana entre les meves amistats, era poca cosa, m'ha regalat també una caixa preciosa forrada per ella mateixa amb una roba de Nunoya. I a més la caixa anava plena de petites sorpreses, una agulla-flor, dos cabdells de llana i un paquetet amb retalls de robes.
Tot plegat una autèntica preciositat i tot plegat de color rosa!
Moltes gràcies Lauretis l'has encertat de ple!!

Les fotos aquí

*Tinc problemes per pujar les fotos. Grrrrrrr!!

Receptes contra la crisi (II)

Ara que s'acosten les festes de Nadal i el frenesí de les compres vull agrair a un bon amic i gran boletaire, l'Àlex, un regal que em va fer aquest estiu després de visitar la fira de llibres vells de Hay-on-Wye, a Gal·les. Es tracta d'un llibre de labors amb instruccions per fer mil coses. És realment bonic. A més, l'Àlex em va explicar com va trobar aquest llibre i la història també és bonica. Resulta que en aquest petit poble s'hi va instal·lar, en una gran casa, un apassionat dels llibres vells i va organitzar aquesta fira a les seves estances. Quan visites la fira entres a casa seva, que és on hi ha els llibres més valuosos. Doncs al jardí hi ha instal·lat tot d'estanteries amb rareses que potser no tenen tan valor comercial i els ven a una lliura. El que em va semblar més curiós és que no hi ha ningú que vigili què t'endús del jardí, hi ha unes guardioles on introdueixes els diners a voluntat. Doncs allà és on jeia aquest llibre tan bonic esperant de ser trobat per l'Àlex perquè me'l regalés a mi.

Apa, doncs aquí l'exemple d'un bon regal per aquestes festes, bo, bonic i barat, ideal per temps de crisi!