Una nina per la nevera

Feia temps que tenia ganes de fer alguna cosa de punt de creu, però costa tant trobar patronets que no siguin ultra pastelosos i requete cursis. Remenant per la blogosfera em vaig descarregar aquesta nina que em va encantar així que aprofitant que ahir era festa em vaig animar i el vaig convertir en un iman per la nevera. He cosit sobre lli i m'he tret una espina que tenia clavada després de fracassar quan vaig intentar fer un quadre enorme sobre aquest material i em vaig quedar guenya de per vida. Aquell cop vaig desistir per acabar utilitzant una "suficie" amb els foradets més grans.
Demano perdó al blog del qual el vaig treure perquè me no me'n recordo i no puc posar enllaç... He de dir que al patró (que he intentat linkar i no me'n surto...) hi ha un cor que també m'agrada, és terriblement repipi però no hi puc fer res, m'agrada i crec que aviat estarà enganxat a la meva nevera fent companyia la nina!

Rebatejat SALAM

Si una cosa he après en el primer projecte ambiciós que he fet de punt és que no es pot es pot escatimar quan s'escull la llana. Si el material que utilitzes és un trunyo (com és el cas!) el producte final queda un trunyo. I no ho dic amb falsa modèstia, he seguit bé el patró i el fet el que calia però fer la rata amb el material m'ha matat. Buenu, en la meva defensa diré que tampoc em volia arriscar a malbaratar una bona llana i també que l'elecció del botó ha millorat el resultat final... Per cert, aquesta foto me la va fer el meu cunyau al Montseny en la segona incursió boletarie de la temporada. De moment hem tingut poca, millor dit zero, fortuna però aviat es girarà la sort.

La pulgui d'estrenu!

La Gemma, una de les meves comercials més actives, acaba d'estrenar la seva darrera adquisició. Gràcies per les fotos, guapa!!

El gorro aglà

Aquest és el primer projecte de punt que faig tota sola. He hagut d'interpretar el patró jo mateixa i, tot i que he rebut consells i indicacions de totes les BKs, puc dir amb orgull que he estat força autònoma. A més m'ha servit per aprendre tècniques que fins ara em semblaven poc més que un expediente X. He après i entès el magic loop (és genial Belén, mil cops millor que aquell merder d'agulles!!!) i fins i tot em sento capacitada a guiar a la Laura en aquesta aventura.
He rebatejat el patró amb el nom d'aglà perquè m'ha quedat una mica curt, de fet no tapa les orelles però el seu destinatari, el Ramon, és un tiu molt feréstec i estic convençuda que mai no les té fredes.

FIl PARRANDA surt de nit

Dissabte es casen l'Alberto i la Mònica (FELICITATS!!!!!) i em venia de gust fer-me un collaret especial, un collaret de festa grossa! Així que després de rumiar-hi molt, donar-hi mil voltes, de pensar en els complements que tinc, el vestit que em poso i tot plegat això és el que m'ha sortit. Té un aire romà que encaixa molt bé amb el vestit. També m'he fixat molt en la tanca, no podia fer un nus normal i corrent així que he ideat un sistema perquè també es vegi bonic des de darrere.

Amb pet inclòs!

Uns calçotets amb pet incorporat. Tot i que és el primer tuning de calçotets que publico, aquesta peça és un dels hits de Fil Parranda. El Nadal passat els vaig convertir en el regal estrella per a tots els mascles de la família. Brodo amb punt de tija el missatge o el motiu que s'avé amb el destinatari i el resultat és sempre molt bo. A mi em costa fer regals als homes, no sé perquè a una noia acostuma a ser més senzill, i aquesta és una bona proposta!